Оригинал на каталунски език
Dins un jardí senyorial (на Miquel Costa i Llobera)
Plau-me avançar per un jardí desert
quan creix l'ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s'inclina
com lluny blaveja l'horitzó entrobert,
veient muntanyes de contorn incert,
i en la pols d'or amb que la llum declina
daurada vagament qualque ruïna
dins la planura que en la mar es perd...
Plau-me veure de marbres rodejat
l'estany, on neden sobre l'aigua pura ...